AENA, Renfe i FGC constitueixen tres models diferents de defensar l'interès particular als serveis públics, i en cada un d'ells l'interès general es contempla d'una manera diferent.

Tots els meus amics i coneguts pensen que el dret de vaga és un gran triomf i un dret major. Pràcticament tots ells l'han exercit en algun moment de la seva vida, però es posen les mans al cap quan veuen que una minoria utilitza aquest dret per mantenir uns privilegis d'impossible justificació. La història recent del nostre país ens explica que amb massa freqüència sindicats corporatius parasitats als serveis públics encadenen convocatòries de vaga, una darrere l'altra, per defensar privilegis de vergonya. ¿Com algú pot seguir una convocatòria de vaga en un servei públic, per raons allunyades de l'interès general, quan està guanyant entre 200.000 i 300.000 euros anuals? Només és possible fer-ho quan s'arriba a pensar que l'únic important en la vida és el propi interès, abstraient-se totalment del fet fonamental que s'està treballant en un servei públic, essencial per a la comunitat, i normalment en condicions de monopoli.

Ara ha estat la convocatòria d'aquesta vaga salvatge de controladors aeris, que, en el seu cinisme, arriben a convocar assemblees al mateix hotel on s'allotgen els passatgers que han deixat penjats, al·legant problemes de salut per no anar a treballar. Però passen coses similars a Renfe quan els sindicats de maquinistes convoquen vagues -potser han arribat a fer-ne 30 en vuit anys- malgrat que cobren un sou que dobla el d'un conductor d'autobús. A l'altre extrem trobem els treballadors de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que han portat a terme una campanya de vagues aquesta tardor, no pas en demanda d'una millora salarial o del manteniment d'una situació de privilegi, sinó per reinvindicar que no se'ls abaixi el sou. A AENA, es crida a la vaga a la brava, sense convocar-la formalment i sense proposar-se complir uns serveis mínims, i les raons de la convocatòria deixen atònits el personal pel seu egoisme. A Renfe, els sindicats corporatius sí que convoquen formalment la vaga i respecten els serveis mínims, encara que en aquest cas les raons de la convocatòria glacen l'ànima a la majoria. I a Ferrocarrils de la Generalitat, la veritat és que a penes hi ha vagues i, quan n'hi ha, les acostumen a convocar en hora vall, buscant crear com menys molèties als usuaris millor.