Ja està en marxa el número 50 de la revista Mobilitat Sostenible i Segura. El número 50 inclou un dossier sobre la millora ambiental dels autobusos, a banda d'altres seccions habituals. Si encara no estàs subscrit a la revista estàs a temps per fer-ho i rebre el proper número en paper a casa. La subscripció és de franc i només cal indicar el teu nom, cognoms i adreça info@laptp.org . Et convidem a un avenç del dossier a partir de l'article "Els prototipus d'autobús a Barcelona, una ressenya històrica" de l'escriptor i soci de la PTP Ricard Fernández i Valentí. Descarregar MSS 50

Els prototipus d'autobús a Barcelona, una ressenya històrica

La història dels prototipus d'autobús a Barcelona és força moderna. Només trobem un parell de casos aïllats. El primer va ser el microbús Trebolkorn propulsat amb bateries elèctriques Tudor, que circulà a l'any 1925 a la línia Barcelona-Hospitalet de Llobregat de l'empresa Oliveras. El segon va ser un autobús imperial "GCA España" reconvertit a troleibús, l'any 1934, en un assaig d'implantar noves unitats.

A part d'aquestes excepcions, no va ser fins el 22 d'octubre de 1985 quan TMB va provar durant tres mesos un microbús elèctric de motor Westinghouse. Assolia els 80 km/hora i tenia una autonomia de 120 km. El vehicle arribà procedent de Bilbao fins a Barcelona, a la cotxera de Llevant, on tenia les bateries de recàrrega. Circulà sense passatge i després per dues línies.

A l'any següent, l'11 de febrer, es presentà a la Zona Franca el primer autobús que funcionava amb combustible de GLP (Gasos Liquats de Petrolis), gràcies a un acord entre ENASA, Butano i la Corporació Metropolitana de Barcelona. Es tractava d'un Pegaso 6035 del qual s'havia transformat la part mecànica del motor per a instal·lar un sistema d'alimentació de GLP. Estigué circulant durant un parell d'anys, i es convertí en un precedent dels actuals autobusos a GNC.

Transcorreguts nou anys, a l'octubre de 1995, TMB signà un acord per a realitzar una prova amb dos autobusos Mercedes Benz O-405 (un estàndard i un articulat) amb motor a gas natural, juntament amb Gas Natural, l'encarregada de canalitzar el combustible fins a la cotxera de la Zona Franca i d'aportar el carburant per als dos vehicles. Ambdós autobusos van circular entre l'1 de juny de 1995 i el 23 d'octubre de 1996, i es van prendre dades tècniques per a comparar-les amb els autobusos a gasoil. Els bons resultats propiciarien l'adquisició posterior d'autobusos a GNC.

Al maig de l'any 2003, TMB va provar un microbús híbrid HORUS, de l'empresa EPT, de propulsió elèctrica, que emprava gas natural per a generar electricitat. I al mateix any, el 22 de setembre següent, TMB va presentar tres autobusos Mercedes Benz Citaro O-530 alimentats amb piles d'hidrogen. Es tractava d'una prova pilot emmarcada en el projecte europeu CUTE. Van participar Mercedes Benz (encarregada dels aspectes tècnics), BP (subministradora de l'hidrogen) i TMB (adquiridora del material mòbil per als dos anys de durada de la prova). Aquests autobusos funcionaven mitjançant l'energia elèctrica proporcionada per una pila de combustible alimentada per hidrogen. BP va construir la planta alimentadora a la cotxera de la Zona Franca. A l'any 2007 van ser retirats del servei.

Finalment, el 18 de desembre de 2008, es presentà un microbús de tecnologia híbrida, amb un motor elèctric i un de gasoil sincronitzat que reduïa fins a un 30% la contaminació ambiental i el consum de combustible. El vehicle, cedit per Castrosua, tenia 300 km. d'autonomia, tres bateries i 80 litres de gasoil per a donar suport durant la circulació les reserves d'electricitat amb les càrregues del motor dièsel, i un mecanisme per a emmagatzemar corrent amb la recuperació de l'energia alliberada al frenar. Començà a circular el gener de 2009 fins que va ser retirat el 23 d'abril següent.

Ricard Fernández i Valentí