Portada
La PTP demana al Govern fermesa per mantenir els límits de velocitat a les àrees de protecció ambiental de la regió metropolitana. PDF Imprimeix Correu electrònic
PTP Comunicats i presentacions - General
Escrit per PTP   
dimecres, 14 de gener de 2009 00:00

  • Qüestionar permanentment una mesura que millora la fluïdesa del trànsit i redueix la contaminació i els accidents és cedir a pressions que res tenen a veure amb la mobilitat sostenible i la salut pública i apostar per la demagògia
  • La PTP reivindica que el Govern continuï defensant els interessos de la ciutadania front els atacs interessats dels qui anteposen tres minuts més de temps de viatge en hora vall a la salut pública i la vida de les persones.

Com si les lleis de la física canviessin segons l'hora del dia, com si els límits de velocitat urbana de 50 km/h també poguessin saltar-se de nit o com si els nous límits de velocitat no s'haguessin mostrat exitosos, la Catalunya que s'oposa als necessaris canvis i alguns polítics reclamen al Govern fer un pas enrera en la seva política de descontaminació de l'àrea metropolitana.

L'apocalíptica visió que alguns sectors d'opinió tracten d'imposar sobre els 80 km/h dóna més importància al temps de viatge, que en realitat ha millorat per a la majoria, que a la necessitat de reduir la plaga de l'accidentalitat i sanejar una de les àrees metropolitanes més contaminades d'Europa, que excedeix els límits permesos per la Organització Mundial de la Salut i la Unió Europea i que provoca aproximadament 3.000 morts prematures a l'àrea metropolitana segons el CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental).

Els atacs als límits de velocitat han engegat una maquinària mediàtica totalment desproporcionada que maximitza la importància del trànsit nocturn -una ridiculesa en termes de percentatge de desplaçaments- vol fer creure que hem perdut "llibertats" i evita parlar dels èxits polítics, socials i sanitaris de la mesura:

  • Reducció el nombre de morts i ferits greus a la meitat en les vies on s'apliquen els 80 km/h, ajudant a complir el Pla Català de Seguretat viària i els objectius de la UE.
  • Reducció efectiva de la contaminació atmosfèrica del 7 a l'11% en els corredors on s'ha implantat la mesura. Malauradament, la inacció de l'Ajuntament de Barcelona fa que la mitjana baixi fins a un reducció global del 4% en el conjunt de municipis metropolitans. La contaminació ha minvat com si cada dia més de 20.000 cotxes no circulessin per les vies on s'ha aplicat la limitació a 80 km/h i ha millorat la salut del les desenes de milers de persones que viuen fins a 500 m de les autovies amb limitació de velocitat.
  • Reducció del consum energètic. Un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya indica que, des de la implantació de la nova limitació de velocitat, s'han estalviat unes 30.000 tones anuals de combustible les importacions del qual destrossen la balança catalana de pagaments empobrint-nos com a país.. S'ha de saber que la importació de petroli suposa que Catalunya paga cada dia 14 milions d'euros i que molts d'aquests diners serveixen per finançar els règims teocràtics del golf i altres règims poc democràtics.
  • Reducció de la contaminació acústica en 3 decibels de soroll emès, equivalent a suprimir la meitat dels cotxes que hi circulen, un fet important en tractar-se de vies amb un alt grau de poblament als seus voltants.
  • Reducció de la congestió en un 5% degut a què els fluxos ara estan més ben endreçats.
Des del punt de vista de mobilitat, la crítica probablement més raonable a la limitació de velocitat és que no s'hagi acordat una reducció de l'amplada de carrils coherent amb la limitació de velocitat, la qual cosa permetria generar l'espai que necessiten els carrils bus d'entrada i sortida de Barcelona, tal com es va fer anys enrere a l'entrada nord de Gran Via entre Besòs i Glòries. Però sempre som a temps. En qualsevol cas, tampoc no es pot criticar la mesura al•legant les actuals mancances del transport públic, que efectivament s'han de resoldre, ja que els 80 km/h no impedeixen ningú sortir de casa en cotxe.

 

A la vista d'aquestes realitats ja no hi pot haver dubtes sobre la bondat de la mesura. Resulta inadmissible que el mateix conseller del DPTOP, el senyor Joaquim Nadal, proposi fer un pas enrere i empitjorar les condicions de vida i de circulació de les àrees de protecció ambiental. Tampoc no resulta gaire ètic que l'oposició aposti per fer marxa enrere sense assumir políticament el nombre de morts i de ferits, així com l'increment de malalties, que això suposaria. D'altra banda resulta poc alleujador que l'alcalde Jordi Hereu, després d'haver estat incapaç de complir amb els límits màxims de contaminació establerts per la UE, proposi flexibilitat per aquesta mesura sanitària.

Darrera actualització de dijous, 28 de maig de 2009 15:37