Hi preveuen un augment de freqüències a curt termini, amb traspàs o sense, com a primer pas de la nova xarxa del Camp

Fil a l'agulla per a la creació d'una xarxa de trens de rodalies pròpia per al Camp de Tarragona. El govern, per mitjà del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), no vol esperar a la futura creació del Tramcamp, ni tan sols que es consumi l'esperat traspàs -ara diuen que al juliol- dels serveis de rodalies i regionals de l'Estat a la Generalitat, i ja negocia des de fa uns mesos amb la companyia Renfe un notable augment de freqüències entre Reus i Tarragona. Es tractaria, de facto, de la primera etapa de la futura línia 2 de rodalies del Camp, que segons el Pla de Transports de Viatgers de Catalunya (PTVC), aprovat el novembre del 2008, ha d'arribar fins al Vendrell. La línia 2, així, seria la primera a posar-se en marxa de les quatre projectades al territori.

El Tramcamp és la gran aposta de futur del govern per millorar la mobilitat a la regió central del Camp -sobretot entre Reus, Tarragona i el centre de la Costa Daurada-, però l'horitzó per posar-lo en marxa -tot just se n'està redactant l'estudi informatiu previ- encara és llunyà. En espera que prengui forma, doncs, i abans de parlar de noves infraestructures -i sense haver de gastar gairebé un euro, un fet que es valora especialment en l'actual temps de crisi-, els responsables polítics volen esprémer al màxim la capacitat de la infraestructura ja existent per començar a posar en pràctica el pla de transport de viatgers de Catalunya aprovat definitivament ara fa mig any.

Trens llançadora

«En les converses que mantenim pel Tramcamp, i per tal d'avançar posicions, hem parlat amb els alcaldes de Reus i Tarragona i amb el departament que hauríem de mirar d'utilitzar millor els actuals traçats ferroviaris», confirma el delegat al Camp, Xavier Sabaté. Un traçat que «ofereix algunes possibilitats, i s'està parlant i s'estudia si són tantes per posar en marxa un servei d'aquesta naturalesa». El mateix conseller Joaquim Nadal, en tot cas, ho va avançar al febrer al Parlament, quan en resposta a una pregunta del diputat reusenc d'ICV Daniel Pi expressava: «És voluntat del govern d'anticipar tant com sigui possible i mentre estigui a les nostres mans la utilització del corredor Reus-Tarragona.» Segons ha pogut saber El Punt, de fet, el govern negocia amb Renfe perquè posi en servei trens llançadora d'alta freqüència entre les estacions de Reus i Tarragona, que podrien tenir parades intermèdies al barri de la Plana, al centre de Vila-seca i fins i tot a la petroquímica. «Amb una inversió mínima es podria posar en marxa, així que es treballa en aquesta línia», constaten les mateixes fonts. Tot i que no han transcendit encara les freqüències exactes que tindria, almenys per començar, es parla de l'objectiu d'arribar el 2012 a tres expedicions cada hora, i fins i tot a sis -una cada deu minuts- a les hores punta.

Una xarxa de rodalies

A partir d'aquest tram embrionari, a mitjà termini es podria allargar el servei fins al Vendrell i Sant Vicenç de Calders, on enllaçaria amb les rodalies que van a Barcelona, amb la qual cosa quedaria completada la línia 2 de la xarxa de rodalies del Camp prevista pel PTVC, que encara podria millorar si tiressin endavant les propostes per construir-hi estacions i abaixadors. Se suposa que ja amb el traspàs del servei a la butxaca, després el govern s'imposaria el 2012 com a límit per crear les altres tres línies que completarien tota una revolució del servei ferroviari a la regió: la línia 1 entre Cambrils, Tarragona i Torredembarra; la 3 entre Tarragona, Reus i la Plana-Picamoixons -des d'aquí es podria allargar fins a Valls amb la construcció d'una connexió relativament senzilla- i la 4 de Tarragona a les Borges del Camp.
«L'estació de Tarragona és dissuasiva»

Malgrat les converses que hi ha obertes, Xavier Sabaté es mostra escèptic sobre l'hipotètic èxit inicial d'un servei de rodalies entre les dues grans ciutats del Camp: «Parteixo de la base que l'estació del tren a Tarragona és dissuasiva per la seva ubicació, ja que expulsa possibles usuaris. Està amputada, i mentre no es posi en un lloc més cèntric, que és el que s'hauria hagut d'estudiar sempre, no ens en sortirem», reflexiona. I continua: «Si fem una mena de tramvia de l'estació de Reus a la de Tarragona, penses: ‘A la gent ja li interessarà, venir a aquesta punta de la ciutat?' Em temo que potser no n'hi ha tanta.» El delegat, que en canvi veu bé l'estació intermodal prevista vora l'aeroport, fins i tot troba més ben situada l'estació del TAV: «Els ciutadans de molts barris perifèrics arriben abans a la Secuita que a l'estació de la Part Baixa», recorda.

Els alcaldes ho veuen fonamental per al Camp

Els alcaldes de Tarragona i Reus coincidien dijous, durant un debat radiofònic a Catalunya Informació, a atorgar la màxima importància a la xarxa de rodalies que s'està a punt de crear. «Tenim a les nostres mans poder fer unes rodalies potents per tenir el Camp perfectament connectat, per reforçar l'àmbit metropolità i connectar-nos amb les de Barcelona», exposava Ballesteros, que en aquest sentit també veu clau «resoldre el tema del Tramcamp». En termes molt semblants parlava Lluís Miquel Pérez, que veu en el tramvia el futur «cordó umbilical» del Camp. «Tant Reus com Tarragona multiplicaran la seva accessibilitat amb les rodalies, tot plegat relligat pel Tramcamp», apuntava, abans de reflexionar que les noves rodalies «també han de posar fi al complex del Baix Penedès» sobre la seva pertinença territorial. Ambdós, en tot cas, coincideixen que han d'actuar conjuntament.

Compartir vies amb el Tramcamp

La nova xarxa de rodalies haurà de conviure en el futur amb el Tramcamp, i de fet la frontera entre ambdues modalitats serà tan tènue que una de les hipòtesis que s'apunten és que fins i tot comparteixin alguns trams de via. El tramvia, de fet, és l'opció escollida d'entrada com a favorita per connectar amb municipis de la costa com Salou i Cambrils, per la qual cosa, per exemple, la línia 1 de rodalies, que arriba fins a aquests municipis, té molts números perquè resulti mixta, amb vehicles híbrids que podrien servir indistintament, ja que tindrien un aspecte urbà però alhora podrien assolir velocitats comercials competitives, també en els trams interurbans. Alhora, l'amplada dels trens de rodalies també hauria de ser compatible amb la del tramvia. El nom, doncs, no farà la cosa, i el que prevaldrà serà el servei efectivament donat. Abans de tot això, en tot cas, caldrà confirmar definitivament la desafecció de l'actual línia fèrria que travessa els nuclis de Salou i Cambrils -no abans del 2012, quan entrarà en servei el corredor del Mediterrani-, i negociar llavors amb els ajuntaments la integració paisatgística del nou tramvia per aquests espais alliberats.