CARTA DEL PORTAVEU DE LA PTP A L'AREA DE LLEIDA, ENRIC MARTÍ I SUAU

Publicada al DIARI SEGRE.

Sr. Director;

En els darrers dotze mesos el seu diari s'ha fet ressò d'unes notícies que val la pena comentar plegades perquè tenen quelcom en comú: 1. L'aeroport d'Alguaire. 2. L'Eix Transversal Ferroviari. 3. L'eix ferroviari de mercaderies Ferrmed. Tres projectes de cost gens menyspreable, d'aquells que fan somiar. Anem a pams:

1. L'aeroport d'Alguaire: Lleida no és un destí turístic comparable (si parlem de volum de turistes) a la Costa Brava ni a la Daurada. Lleida, d'altra banda, està ben comunicada amb l'alta velocitat ferroviària (aviat en 50 minuts serem a l'aeroport del Prat) i té una autopista (AP-2) que ens connecta a Europa. L'aeroport pot competir seriosament amb això?A quin cost? Només amb subvencions públiques del transport més car i ambientalment menys eficient de tots?

2. L'EixTransversal Ferroviari: projecte faraònic per connectar Lleida amb Girona. El trajecte és de complexa execució, la tercera part del seu recorregut són túnels i viaductes amb cost elevat comparable a l'AVE Madrid-Barcelona. Quants passatgers necessita aquesta línia per anar a Girona si l'Avant trigarà menys de dues hores anant-hi per Barcelona? I si pensem en mercaderies en tren, de quines parlem? Som o volem ser un parc logístic? Podem competir amb el centre d'Europa?

3. L'eix ferroviari Ferrmed, patrocinat per un lobby europeu que vol una línia ferroviària exclusiva de mercaderies, que nosaltres només veurem passar. A quin preu paisatgístic?

El nostre país és petit i és bo fer reserves de terreny per un millor transport ferroviari, però, en primer lloc, ens cal donar servei a les línies ja existents abans de fer volar coloms amb impossibles. Si és cert que volem descongestionar el país, per què no comencem per desdoblar les línies ferroviàries en via única, que connectin Lleida amb els principals ports i zones industrials catalanes, introduint-hi de passada l'amplada internacional?

És a dir, pensar en un procés gradual que doni resultats des del principi. Mentrestant anem fent noves carreteres i autovies, algunes amb una demanda irrisòria, que molt segurament envestiran un ferrocarril debilitat a Lleida, amb pocs serveis i atrotinats. Els temps que corren demanen il·lusió, sí, però amb coherència. Pitjor que la crisi pot ser-ho la frustració esdevinguda d'expectatives incomplertes.

Enric Martí i Suau. Associació per a la Promoció del Transport Públic